{"name":"2023/04/18/16/02/b0619eb4-d286-4914-b02b-225028994356.jpg","author":"Ruben Moreno","type":"0","location":"0","weight":92682}

El Govern ha aprovat crear el Consell Acadèmic per l’Acord de Claredat per resoldre el conflicte polític amb l’Estat i ha acordat els noms dels nou experts de les ciències socials i jurídiques que en formaran part. “L’objectiu final del Govern és que Catalunya torni a votar, que torni a decidir en un referèndum el futur polític del nostre país i fer-ho amb el reconeixement de totes les parts i també internacional per poder aplicar el resultat”, ha remarcat la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, després de la reunió del Consell Executiu d’aquest dimarts.

El Consell Acadèmic, adscrit al Departament de la Presidència, està integrat per: Mar Aguilera Vaqués, Marco Aparicio Wilhelmi, Astrid Barrio López, Pau Bossacoma Busquets, Elisenda Casañas Adam, Leslie Ann Daniels, Josep Lluís Martí Màrmol i Marc Sanjaume-Calvet, que exercirà les funcions de president. És un òrgan col·legiat de guia i d’assessorament del president de la Generalitat i del Govern en el procediment per elaborar la proposta catalana en el marc de negociació per resoldre el conflicte polític amb l’Estat Espanyol.

La portaveu Plaja ha explicat que el Govern es “compromet a defensar l’Acord de Claredat” i que serà una proposta “fruit de l’assessorament d’experts i també fruit de les conclusions obtingudes mitjançant la celebració d’un debat polític, social i ciutadà” que s’engega avui. Aquest acord articularà una solució al conflicte polític que, des d’una perspectiva inclusiva, democràtica i homologable internacionalment, permeti a la ciutadania de Catalunya tornar a decidir a les urnes el futur polític del país.

El Consell Assessor per l’Acord de Claredat farà la primera reunió al Palau de la Generalitat demà, dimecres 19 d’abril, a les 4 de la tarda, en una reunió en què també participarà el president de la Generalitat, Pere Aragonès.

El cabal dels rius Ter i Llobregat, en mínims històrics

Abans de la reunió del Consell Executiu, s’ha reunit la Comissió Interdepartamental de la Sequera al Palau per analitzar la situació actual. La portaveu Plaja, que ha comparegut acompanyada del director de l’Agència Catalana de l’Aigua, Samuel Reyes López, ha informat que els embassaments es troben avui al 26% de les seves capacitats.

Plaja ha recordat que la sequera és ara per ara “el principal problema que pateix el país” i ha advertit que “malgrat totes les mesures d’eficiència i estalvi que està aplicant aquest Govern, el país entrarà en estat d’emergència al mes de setembre si no plou i es manté l’actual consum d’aigua”.

En aquest sentit, Reyes López ha informat que “el cabal del riu Ter a Ripoll i el cabal del riu Llobregat a Guardiola del Berguedà estan a mínims històrics segons dades que tenim dels darrers 30 anys. Són uns cabals molt ínfims amb el temps plujós que hauria de ser ara”. Davant d’això, ha afegit que l’entrada en situació d’emergència del sistema Ter-Llobregat al mes de setembre, si no plou en els pròxims mesos, voldria dir que “la limitació d’aigua per habitant i dia que ara és de 230 litres passaria a 200 litres per habitant i dia”.

La Comissió de la Sequera també ha acordat minimitzar l’alliberament d’aigua des del pantà de Sau cap al de Susqueda. Així mateix, s’ha donat per finalitzada l’extracció de peixos del pantà de Sau després de constatar que la qualitat de l’aigua no perjudica la fauna piscícola. Segons dades de l’ACA, amb l’operatiu de traspàs d’aigua d’un a l’altre embassament, s’ha pogut salvar l’aigua necessària per abastar a un milió de persones durant tres mesos.

El director de l’ACA ha remarcat que ja fa un any i mig, des d’octubre del 2021, que està activat el Pla especial de Sequera de Catalunya. Davant la situació actual, l’ACA faran sessions explicatives de com afecta aquest pla de sequera al turisme, a la indústria i el sector esportiu.

Suport a la teleassistència per a persones dependents

D’altra banda, el Consell Executiu ha aprovat subvencionar, amb 6,9 milions d’euros del fons Next Generation, un projecte específic per millorar la qualitat de vida de les persones amb dependència que requereixen assistència domiciliària.

La iniciativa porta per nom ‘Projecte de tecnologia al servei de l’atenció i la cura de les persones’ i es desenvoluparà des de la Diputació de Barcelona. Inclou la digitalització del Servei Local de Teleassistència i la incorporació de sensors innovadors de monitoratge i l’accés a tauletes digitals per a la prevenció del deteriorament cognitiu dels usuaris.

El Govern també ha aprovat destinar 38,9 milions d’euros al finançament de projectes i serveis d’entitats socials. Es tracta d’un increment del 12,4% respecte del 2021. Se’n beneficiaran entitats socials d’atenció a la gent gran, a la infància i l’adolescència, a les persones amb discapacitat o l’associacionisme i el voluntariat, entre d’altres.

Compromís amb l’ajuda humanitària

La portaveu Plaja també ha detallat que el Govern ha doblat l’aportació inicial anunciada al Fons Central de Resposta a Emergències de les Nacions Unides, amb 600.000 euros. “El Govern referma així el seu compromís amb la cooperació al desenvolupament, els organismes internacionals i l’ajuda humanitària”.

Plaja ha remarcat que aquest augment és possible perquè la partida de Cooperació al Desenvolupament ha augmentat un 30% respecte als pressupostos anteriors, i, en concret, la d’emergències humanitàries, ha passat de 4 a 6 milions d’euros.